Em pregunto el perquè d’aquesta quasi-obsessió contra Obama?
Si aneu repassant la premsa, no hi ha dia que no hi trobeu un article sore la seva pèrdua de popularitat, la seva incapacitat de complir les promeses, etc.
És ben cert que els reptes –no només d’Obama-, a nivell global són terriblement difícils i complicats i avançar en les solucions de cada un d’ells, sense desestabilitzar el fràgil equilibri global –econòmic, social, de seguretat- no és gens fàcil.
Ara bé, des del meu punt de vista, les iniciatives que Obama està portant a terme o intentant portar a terme en cada un d’aquests reptes, es diguin: Pròxim Orient, Xina, Iran, Afganistan, Amèrica del Sud o del Centre, o reforma sanitària, lluita contra el canvi climàtic, reforma dels mercats financers,… estan ben encaminades i per descomptat, ha tingut la valentia de proposar-les, que no és poca cosa.
No es pot pretendre que se’n sortir satisfactòriament de totes i cada una d’elles, ell sol. Dependrà en gran mesura, del que siguem capaços de fer des d’altres instàncies, com per exemple des de les europees.
Les properes setmanes la UE ha de prendre una sèrie de decisions importants i que tindran conseqüències en totes aquestes qüestions. En funció del que des d’Europa siguem capaços de fer, ajudarem o no a què les iniciatives Obama, arribin a bon port.
Donem-li una mica més de marge, si us plau!
This entry was posted on Dissabte, Agost 1st, 2009 at 12:00 and is filed under Política internacional. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.
